El record de Marine (2014)

El record de Marine, en japonès 思い出のマーニー Omoide no Mānī, basada en la novel·la per a adolescents de l'escriptora britànica Joan G. Robinson, Quan Marine era allà.

Sinopsi:

És una història sobre un fantasma evocador amb veritats que comptar sobre l'amistat, les relacions familiars i la soledat. Anna viu amb els seus pares adoptius, és un vers solitari, sempre pensant en les musaranyes i no té cap amic, ni tan sols al seu barri. A l'estiu, els seus pares decideixen enviar-li a Norfolk per quedar-se amb l'ancià matrimoni Pegg, on recorre les dunes prop del mar. Mentre juga en l'aigua troba una casa, la Casa del Pantà, la qual a Anna li resulta familiar. A la casa es troba amb una nena enigmàtica anomenada Marnie, que es converteix en la primera amiga de l'Anna. Però un dia, Marnie desapareix.

Un dia arriba una nova família a la regió, els Lindsay, que s'instal·len a la Casa del Pantà. Després d'haver fet amistat amb Marnie, Anna es torna més sociable i aviat la família Lindsay es tornen grans amics de la petita. A poc a poc, Anna comença a descobrir coses sobre Marnie, que no era tot el que semblava.

La història de la princesa Kaguya (2013)

La història de la princesa Kaguya, en japonés かぐや姫の物語 Kaguya-hime no Monogatari, es basa en el conte popular japonès El tallador de bambú, conegut també com El conte de la princesa Kaguya.

Sinopsi:

Un dia de primavera un tallador de bambú descobreix en una tija de bambú una petita criatura lluminosa que semblava una princesa. Quan l'home la mostra a la seva dona, la criatura es converteix de sobte en un nadó, i decideixen criar-la com a una filla donant-li el nom de la Princesa. El nadó estrany creix molt ràpidament i era conegut pels nois com "Gemma bambú" per la seva capacitat de madurar aviat: en poques setmanes pot caminar, parlar i comença a ajudar els pares d'edat avançada en el seu treball.

Princesa està perfectament integrada en la vida dels camp i comença a estimar-los. També continua el seu creixement fenomenal, com si cada nova experiència a desenvolupar tant la seva ment i el seu cos a l'estiu arribat a prendre la forma d'una nena d'uns deu anys. El seu “senpa”i com "germà gran" Sutemaru, és un adolescent en el poble que actua com a guia en la seva infància.

El tallador de bambú es va trobar en altres canyes de bambú llavors d'or i robes meravelloses, va entendre que el destí de la seva filla no es troba entre els camperols del llogaret, però entre l'esplendor de la capital. Ell decideix comprar amb l’ or una sumptuosa residència a la ciutat i comença a preparar-se per a ser la Princesa que ell creu que que tendrà un futur de felicitat.

Amb la tardor, Princesa ha pres la forma d'adolescent, ha de sortir amb molt lamenten de la seva antiga llar, el poble i tots els seus amics per anar amb els pares en la seva nova residència a la capital. Ella adopta el nou nom de "Princesa Shining" i, envoltada de servents i serventes, es veu obligada a aprendre tots els comportaments que una noble jove agraciada ha de tenir en la societat. La seva reputació com una donzella gentil enllà de la creença s'estén amb rapidesa, per tal de despertar l'interès dels cortesans importants i fins i tot de l'emperador, demanant la seva mà aconsegueix només el seu ferm rebuig.

Princesa se sent cada vegada més fora de lloc en la vida artificial d’alta societat i quan per fi es dóna compte la naturalesa sobrenatural dels seus orígens i aviat tornarà a la Lluna, el lloc d'on ve, entén que potser anava a trobar la felicitat a la terra si ella es va quedava al poble al costat del seu "germà gran" Sutemaru, només ara enté l'important que era per a ella. Però ara ja és massa tard i una nit ve la cort celestial per portar de tornada de la Princesa de la Lluna al seu lloc d'origen. Ella no recorda res de la seva experiència a la Terra, encara que la seva vida futura, probablement, estarà marcat per un inexplicable sentiment de nostàlgia.

Des del turó de les roselles (2011)

Des del turó de les roselles, en japonès コクリコ坂から Kokuriko-zaka kara.

Sinopsi:
Japó, any 1963. Umi Matsuzaki és una estudiant d'institut que, en absència de la seva mare, cuida els seus dos germans i de la seva àvia alhora que administra una pensió d'estil occidental, l'Coquelicot Manor, a la part alta d'un turó i pròxim al mar. La noia compagina tranquil·lament les seves responsabilitats amb la seva vida escolar. Un dia coneix a Shun Kazama, membre del club de periodisme, i Shirō Mizunuma, president del consell d'estudiants. Tots dos són representants del Quartier Latin, un edifici antic que alberga les diferents associacions d'estudiants i que corre el perill de ser demolit per la renovació d'edificis amb motiu dels Jocs Olímpics de Tòquio de 1964. Entre Umi i Kazama sorgirà una profunda amistat que podria veure complicada amb l'inesperat descobriment d'un secret del passat. Junts descobriran una forma de conviure entre el tèrbol passat, el difícil present i el esperançador futur en un moment del temps on el Japó començava a aixecar el cap.

Arrietty i el món dels remenuts (2010)

Arrietti i el món dels remenuts, en japonés 借りぐらしのアリエッティ  Kari-gurashi no Arietti,

Està basada en el llibre Els incursors de Mary Norton, una escriptora anglesa de novel·les infantils.

Sinopsi:

La història comença quan un noi, Sho, explica com encara recorda la setmana de l'estiu que va passar a la casa de la infància de sa mare amb la seva tieta materna, la Sadoko, i l'assistenta de la llar, la Haru. En Sho es trasllada a la casa a causa de la seva salut delicada, quan hi arriba per primer cop veu un gat, Niya, intentant atacar alguna cosa als arbustos. Sho aconsegueix donar una ullada a l'Arrietty, una jove manllevadora tornant a casa a través d'un conducte de ventilació subterrani.

La mateixa nit, el pare de l'Arriety, en Pod, la porta a la seva primera missió per aconseguir sucre i mocadors. Entren dins una fascinant casa de nines amb electricitat i eines de cuina. Es tracta de l'habitació d'en Sho, ell que encara està despert, veu l'Arrietty qui deixa anar el terròs de sucre. En Sho intenta consolar-la, però en Pod i l'Arriety marxen silenciosament i se'n van a casa.

L'endemà, en Sho posa el terròs de sucre i una petita nota al costat del conducte de ventilació on va veure l'Arriety per primer cop. Ella es cola a la casa i deixa el terròs de sucre a terra, fent-li saber que ella està allà. Sense mostrar-se, demana a en Sho que deixi en pau la seva família. Adonant-se que han estat descoberts en Pod i la seva dona Homily decideixen que han de mudar-se.

N'Arrietty va a acomiadar-se d'en Sho, però durant el camí el noi sent una conversa que li sugereix que els "manllevadors" s'estan extingint. Mentre na Sadako és fora, Haru descobreix la casa dels "manllevadors" i captura n’Homily. Alertada pels crits de la seva mare, l'Arrietty deixa en Sho al jardí i corre a investigar. Entristit per la seva marxa, en Sho torna a la seva habitació on Haru el tanca amb clau i truca a la companyia antiplagues per capturar la resta de "manllevadors" vius. N'Arrietty va a buscar en Sho i junts rescaten n’Homily i ell destrueix tots els rastres de la presència dels "manllevadors".

Durant la seva marxa a la nit, en Sho dona a l'Arrietty un terròs de sucre i li diu que el seu coratge i el de la resta de "manllevadors" en la seva lluita per sobreviure li han fet tenir ganes de superar l'operació de cor a vida o  mort a la que s’ha de sotmetre. N’Arrietty a canvi li dóna el seu clip del cabell com a record. Els "manllevadors" marxen en una tetera flotant amb n'Spiller.

La Ponyo al penya-segat (2008)

La Ponyo al penya-segat, en japonès 崖の上のポニョ Gake no ue no Ponyo.

Sinopsi:

Una nena de peix de colors està en mans del seu pare, el mag Fujimoto, atrapada sota l'aigua. Però fuig de casa i es queda encallada a la costa. Allà es troba amb un nin, Sōsuke, que l’anomena Ponyo, i els dos es converteixen en amics. Juntament amb la seva mare Lisa entra a la guarderia, Lisa treballa a la residència d’ancians del costat. Sōsuke s’escapa a la platja, però el pare de Ponyo se l’emporta de tornada. Sōsuke, es troba desesperat per la pèrdua de Ponyo, llavors va a la seva mare que intenta consolar-lo.

Ponyo vol tornar de nou amb Sōsuke i ser un ésser humà. A causa de que no pot dissuadir a Ponyo, ell crida a la seva mare, la deessa de la mar Granmammare. Mentrestant Ponyo pot escapar amb l'ajuda de les seves germanes i utilitza la màgia del seu pare per tal d'esdevenir una humana. Però d'aquesta manera s’esdevé el desequilibri mundial fora i hi ha cada vegada més grans desastres. Quan una tempesta s'acosta, Lisa, Sōsuke i Ponyo estàn a la casa de Sosuke. Però Lisa ha de tornar a la residència d’ancians, durant els temps que està fora, una gran part de l'illa es va inundar.

Granmammare li diu a Fujimoto que Ponyo podria romandre humana si renuncia a la màgia i així restaurant l'ordre mundial. Mentrestant Ponyo i Sōsuke utilitzen la màgia de Ponyo amb la finalitat d'ajudar a Lisa per la tempesta. Però en la inundació Ponyo comença a recuperar la seva forma de peix i tots dos es dirigeixen a residència d’ancians. Hi ha Granmammare, qie demana a Sōsuke si li agrada Ponyo fins i tot si es tractés d'un peix o una sirena. Quan ell els va assegurar a l'amor en totes les seves formes, Ponyo de nou pot assumir la forma humana i es restaura l'equilibri del món.

Històries de Terramar (2006)

Històries de Terramar, en japonès ゲド戦記 Gedo Senki, està basada en la sèrie de llibres Història de Terramar; més concretament en el tercer i quart volum de la saga, La cost amés llunyana i Tehanu.

Sinopsi:

Alguna cosa estranya i tenebrosa ronda sobre el regne de Terramar. L'últim és la visita de dracs provinent de terres llunyanes, el món dels dracs i dels humans no se poden tocar. En produi aquest fenomen; Gavilán, un dels mags més poderosos del món, decideix investigar el que passa. En el seu viatge coneix a Arren, un jove príncep víctima dels seus fantasmes del passat al que li turmenta un costat fosc que, en els moments més crítics, li dóna poder alhora que odi i crueltat. Aquest poder l'utilitzarà per protegir a Theru, una jove misteriosa amb la qual es troba en el seu camí. No obstant això, de l'odi i de la crueltat de Arren es voldrà aprofitar Cob, rival de Gavilán i un dels mags foscos més poderosos del regne.

El castell ambulant (2004)

El castell ambulant, en japonès ハウルの動く城 Hauru no Ugoku Shiro. 

Mentre que a la novel·la es fa més ressò de l'afició d'en Howl per les dones i en la seva astúcia per cercar nous rivals, a la pel·lícula es dóna més importància al fet que hi hagi una guerra per raons de pau. La misogínia i el patriarcalisme masculí es veuen reflectits al començament mitjançant el personatge d'en Howl. La manera freda i egoista amb què fa servir la màgia i la fama d'emportar-se els cors de les noies joves i atractives per poder mantenir-se jove mostren com és possible superar aquests comportaments arcaics en derivació cap a la maduresa emocional i responsabilitat sobre els actes. El canvi de personalitat d'en Howl al final de la pel·lícula en són l'exemple.

Sinopsi:

Na Sophie és una noia de 18 anys que treballa a una botiga de capells a una ciutat d'Europa. És bastant tímida, per això no li és fàcil sociabilitzar-se amb les seves altres companyes de feina, i tampoc no té amics. Tot d'una decideix visitar la seva germana, que té una cafeteria i és assetjada per dos soldats que estan de servei, ja que el continent es troba en guerra. De sobte, un misteriós jove apareix per rescatar-la. A la cafeteria, l'adverteixen de la presència d'un mag, en Howl, que roba l'ànima de les noies joves. Durant la nit, a l'hora de tancar la botiga, es troba sola i arriba una dona que es fa dir la Bruixa de l'Ermot, que fou testimoni del rescat de na Sophie, i deixa caure sobre ella un terrible malefici. És aleshores que na Sophie decideix cercar ajuda al castell errant del mag Howl.

Allà començarà a treballar en el manteniment de la casa màgica alimentada del foc Lucifer, un dimoni transfomat en foc per un malefici, i poc a poc intenta fer tornar a la humanitat a en Howl.